Institut del Teatre

PRAEC

Sumari 5
Història

HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES CATALANES

Volum V: "Els segles XX i XXI: dels anys 60 a l'actualitat"

Coordinadors: Ramon X. Rosselló i Núria Santamaria


0. PRESENTACIÓ

Justificació de l'arc temporal i de la data final. Proposta de periodització. Context internacional (paral·lelismes i particularitats).


1. RESISTÈNCIES I ALTERNATIVES (1960 - 1975) (Núria Santamaria)

1.1. El marc històric general: dels fets del Palau de la Música a la mort del dictador

1.2. Contextualització historicocultural i política de l'espectacle del període
 
1.2.1. Legislació i organitzacions corporatives. La permanència de la censura.
 1.2.2. La política cultural de les administracions. El Teatro Nacional de Barcelona. L'Ajuntament i el Cicle de Teatre Llatí. Festivals i Cicles.
 1.2.3. La formació: evolució dels centres oficials. Les alternatives al marge.

1.3. Organització del món espectacular
 1.3.1. Els espais de representació: tipologia dels espais i la seva gestió. Les empreses i companyies de teatre professional catalanes i espanyoles. La presència de grups i companyies estrangeres. La competència amb d'altres formes d'entreteniment.
 1.3.2. L'aparició dels grups i el fenomen del teatre independent. Espectacles i produccions no professionals.
 1.3.3. Evolució del teatre d'afeccionats: els darrers anys de FESTA a Catalunya. Els centres fallers. Els clubs socials, parroquials i d'empresa de les Illes.
 1.3.4. Pervivència i renovació d'estructures artístiques tradicionals.
 1.3.5. El teatre radiofònic i els dramàtics televisius. Gravacions fonogràfiques i adaptacions cinematogràfiques.
 1.3.6. Els agents artístics: nòmina teatral en totes les seves categories artístiques.
 1.3.7. Les cartelleres teatrals.

1.4. Formes espectaculars de cada època
 1.4.1. Teatre i altres formes espectaculars (festes tradicionals i populars, balls i discoteques, braus, cinema, recitals de cançó, etc.)
 1.4.2. La irrupció de les dramatúrgies no textuals. Del mim al teatre gestual i visual. El teatre de carrer i d'animació.
 1.4.3. Teatre musical i música teatral. L'òpera, la crisis de la sarsuela. Nous models de teatre líric. La revista i la comèdia musical. El cabaret i el music-hall. Els inicis de l'accionisme musical.
 1.4.4. La dansa: l'evolució dels esbarts. La dansa espanyola i el flamenc. Nous horitzons per al ballet. La dansa moderna i contemporània.
 1.4.5. El circ i el teatre de varietats.
 1.4.6. Teatre per a infants.
 1.4.7. Els titelles i el teatre d'objectes.

1.5. L'escritpura dramàtica
 1.5.1. Producció teatral i teatre de text. Els autors que escriuen en espanyol. Recuperació del repertori. Formes d'autoria (dramaturg, creació col·lectiva, autor "literari").
 1.5.2. Foment i difusió de l'escriptura dramàtica: encàrrecs i premis (Josep M. de Sagarra, Alcoi, Joan Santamaria, Ciutat de Palma, etc.).
 1.5.3. La importació de models: el teatre espanyol, les traduccions i les versions.
 1.5.4. Permanència i evolució de models (sainet, comèdia, drama, teatro regional, etc.).
 1.5.5. Noves modalitats (brechtisme, absurdisme, realismes, teatre-document, etc.).
 1.5.6. Noms propis: Brossa, Capmany, Espriu, Pedrolo.
 1.5.7. Una nova "generació"?: Benet i Jornet, Ballester, Melendres, Sirera, Soler, Teixidor...

1.6. La posada en escena
 1.6.1. Teatre i arts plàstiques. Nous camins de l'escenografia.
 1.6.2. La direcció de l'espectacle.

1.7. La recepció
 1.7.1. La recepció especialitzada: la crítica i els seus mitjans de difusió.
 1.7.2. La recepció especialitzada: assagistes, estudiosos i historiadors.
 1.7.3. El públic.

 
2. TEMPTATIVES D'INSTITUCIONALITZACIÓ (1975-1995) (Ramon Xavier Rosselló)

2.1. El marc històric general: De la transició a la fi de la guerra de Bòsnia

2.2. Contextualització historicocultural i política de l'espectacle del període
 2.2.1. L'activisme sectorial (Assemblea d'Actors i Directors, Assemblea de Treballadors de l'Espectacle, L'Assemblea del Teatre Independent del País Valencià).
 2.2.2. Intents de fixar una nova legislació. Desaparició de la censura.
 2.2.3. Les institucions democràtiques i la política cultural dels diferents nivells de l'administració. El pes del sector públic. Polítics i gestors culturals. Intervencions institucionals.
 2.2.4. La formació: Instituts, conservatoris i escoles superiors oficials. Escoles alternatives.

2.3. Organització del món espectacular
 2.3.1. Locals i circuits d'exhibició: el mapa escènic. La tipologia dels espais i la seva gestió. L'arquitectura escènica (noves infraestructures i rehabilitacions) i els seus usos. Teatres, auditoris, cases de cultura.
 2.3.2. El desenvolupament del sector públic: els centres de producció-exhibició dels diferents territoris. Fires, festivals i mostres. Xarxes i circuits.
 2.3.3. El cas del Teatre Lliure (i el frustrat homòleg mallorquí).
 2.3.4. Teatres comercials: decadència del Paral·lel, desaparició de teatres, etc.
 2.3.5. Empreses i empresaris. Tipus i estructura. Noves productores. Grups i companyies: dels epígons del teatre independent a la diversificació de models.
 2.3.6. El renaixement del teatre universitari (aules de teatre, AIET). El teatre amateur.
 2.3.7. L'eclosió de les sales alternatives.
 2.3.8. La nòmina teatral en totes les seves categories.
 2.3.9. El mercat interior i el mercat exterior. Les relacions entre els diferents territoris. La presència de la producció espanyola i estrangera. La internacionalització de les arts escèniques.
 2.3.10. Arts escèniques i mitjans audiovisuals: dramàtics televisius, sèries i serials, gravacions fonogràfiques, adaptacions cinematogràfiques.

2.4. Formes espectaculars de l'època
 2.4.1. El teatre i altres formes espectaculars.
   2.4.1.1. Nous llenguatges per al teatre de grup. El teatre de carrer i de participació. L'evolució del teatre gestual i visual.
   2.4.1.2. El teatre musical. Music-hall, cabaret i varietats.
   2.4.1.3. El teatre per a infants i joves.
   2.4.1.4. Dels titelles al teatre d'objectes.
   2.4.1.5. Accionistes i "experimentadors”.
   2.4.1.6. Manifestacions parateatrals i la pervivència dels espectacles.
 2.4.2. La dansa. Formació: mestratges i institucions. Espais de producció i creació. El boom de la dansa contemporània: companyies i coreògrafs. Festival, jornades i temporades de dansa. La dansa-teatre. Nous grups de dansa espanyola. Ballet. La modernització de la dansa tradicional.
 2.4.3. Teatre líric. Teatre d'òpera: programacions i circuits d'exhibició. Les temporades del Liceu, Cicle d'Òpera Catalunya, Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell... Evolució de l'òpera contemporània. Compositors i cantants.
 2.4.4. El circ i el clown. El circ de sala. Noves empreses i trouppes. Artistes destacats. Iniciatives de formació. Fires i premis.

2.5. L'escriptura dramàtica
 2.5.1. Producció teatral i teatre de text. El repertori i els textos nous. Del text a l'espectacle: traductors, dramaturgs, versionadors, adaptadors... Les diferents formes d'autoria. L'autor polivalent. L'actuació del sector públic i les companyies d'autor.
 2.5.2. El foment i la difusió de l'escriptura dramàtica: els estudis en les escoles oficials, els tallers d'escriptura teatral, els premis, les ajudes, els cicles i programacions per als "nous", les lectures dramatitzades... L'edició de textos i la traducció a altres llengües. Els contactes amb el teatre espanyol i estranger.
 2.5.3. Els models: entre el teatre dramàtic i el postdramàtic.
 2.5.4. Els autors: consolidació de trajectòries i les noves lleves.

2.6. La posada en escena
 2.6.1. Teatre i arts plàstiques i (audio)visuals.
 2.6.2. La direcció de l'espectacle.

2.7. La recepció
 2.7.1. La recepció especialitzada: la crítica i els seus mitjans de difusió.
 2.7.2. La recepció especialitzada: assagistes, estudiosos i historiadors.
 2.7.3. El públic.


3. OPULÈNCIES RELATIVES (1995-2010) (Jordi Lladó)

3.1. El marc històric general: De la creació de l'euro a les primeres filtracions de WikiLeaks

3.2. Contextualització historicocultural i política de l'espectacle del període
 3.2.1. Les institucions i la política cultural dels diferents nivells de l'administració. El pes del sector públic. Polítics i gestors culturals.
 3.2.2. Intervencions institucionals: subvencions, ajudes, beques i premis.
 3.2.3. L'evolució de les associacions corporatives: AADPC, AAAPIB, AAPV, ADE, etc.
 3.2.4. La formació: instituts, conservatoris i escoles superiors oficials. Acadèmies i escoles privades.

3.3. Organització del món espectacular
 3.2.1. Locals i circuits d'exhibició: el mapa escènic. La tipologia dels espais i la seva gestió. Fires festivals i mostres. Xarxes i circuits.
 3.2.2. El desenvolupament del sector públic: els centres de producció-exhibició dels diferents territoris. Trajectòria dels centres. La inauguració oficial del TNC (1997) i les peripècies del Teatre Lliure. El projecte de la Ciutat del Teatre. Teatres de la Generalitat Valenciana.
 3.2.3. Teatres comercials: un nou dibuix.
 3.2.4. L'evolució de sales alternatives i el teatre de petit format.
 3.2.5. Empreses i empresaris. Tipus i estructura. Noves productores.
 3.2.6. Grups i companyies. Models de gestió i vies de professionalització. Les companyies estrangeres.
 3.2.7. Pervivència i transformació del teatre amateur.
 3.2.8. El mercat interior i el mercat exterior. Les relacions entre els diferents territoris. La presència de la producció espanyola i estrangera. La internacionalització de les arts escèniques.
 3.2.9. La nòmina teatral en totes les seves categories.
 3.2.10. Arts escèniques, mitjans audiovisuals i la xarxa.

3.4. Formes espectaculars de cada època
 3.4.1. L'audiovisual i les noves tecnologies en les arts escèniques.
 3.4.2. L'evolució del teatre musical (les òperes contemporànies, les comèdies musicals, el music-hall, etc.)
 3.4.3. Manifestacions transdiciplinàries i accionisme.
 3.4.4. L'evolució de les varietats (el monologuisme, la prestidigitació, etc.)
 3.4.4. El teatre familiar.
 3.4.5. Els titelles i el teatre d'objectes.
 3.4.6. La dansa.
 3.4.7. El circ i el clown.
 3.4.8. El teatre social.
 3.4.9. Manifestacions parateatrals.
 3.4.10. Pervivència dels espectacles tradicionals.

3.5. L'escriptura dramàtica
 3.5.1. Producció teatral i teatre de text. Els autors que escriuen en castellà, francès o italià i els que escriuen en català. Nous conceptes d'autoria. El repertori i les intervencions dramaturgístiques. Relacions amb l'escriptura per a d'altres mitjans (guionatge televisiu, cinematogràfic, etc.).
 3.5.2. Foment i difusió de l'escriptura dramàtica (encàrrecs, premis, plataformes digitals).
 3.5.3. Importació de models aliens: versions i aclimatacions.
 3.5.4. La diversificació de models i poètiques: de l'estètica de la sostracció a la reformulació dels gèneres.
 3.5.5. Principals autors.
 3.5.6. Perspectives de futur.

3.6. La posada en escena
 3.6.1. L'escenari i les altres arts.
 3.6.2. La direcció i els directors.

3.7. La recepció
 3.7.1. La recepció especialitzada: la crítica i els seus mitjans de difusió.
 3.7.2. La recepció especialitzada: assagistes, estudiosos i historiadors.
 3.7.3. El públic.