Institut del Teatre

PRAEC

Sumari 3
Història

HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES CATALANES

 Volum III: "El segle XIX"

Coordinadors: Josep Lluís Sirera, Joan Mas i Vives i Gabrien Sansano

 

1. INTRODUCCIÓ (Josep Lluís Sirera)

Criteris de periodització i definició general de les arts de l’espectacle al segle XIX.


2. CRISI I DISSOLUCIÓ DELS MODELS DIVUITESCOS (1808-1833 aprox.) (Gabriel Sansano)

2.1. El marc històric general. De la crisi de l’Antic Règim a la Revolució liberal

2.2. Contextualització historicocultural i política de l’espectacle del període
 2.2.1. Les funcions atribuïdes al teatre en l’època. De la funció didàctica a la defensa dels espectacles com a entreteniment i gaudi.
 2.2.2. La seua plasmació en el cos legislatiu i normatiu. La fi del sistema gremial i dels monopolis en el camp teatral.
 2.2.3. Legislació versus costums. Els debats teatrals a la societat de l’època i la posició de l’Església.
 2.2.4. La cartellera teatral.

2.3. Organització del món espectacular
 2.3.1. Les transformacions (legals, arquitectòniques, econòmiques…) dels espais de representació en totes les seues variants. La multiplicació dels espais de representacions: els primers grans teatres burgesos.
 2.3.2. Locals teatrals i transformacions urbanes.
 2.3.3. El teatre i els espectacles no professionals als marges de la vida artística del període.
 2.3.4. Les companyies com a nucli d’articulació de la vida teatral del període. Les seues transformacions a començaments del XIX.
 2.3.5. La nòmina teatral en totes les seues categories: els inicis de la crisi de les companyies estables.
 2.3.6.  Estructures organitzatives tradicionals, que perviuen d’altres èpoques (teatre tradicional, religiós o no; teatre escolar, etc.).

2.4. Formes espectaculars de l’època
 2.4.1. Teatre i altres formes espectaculars (festes tradicionals i populars, els bous, els esports, etc).
 2.4.2. Teatre musical i música teatral.
 2.4.3. La dansa.

2.5. L'escriptura dramàtica
 2.5.1. Teatre i literatura. Dependència del teatre dels models narratius i poètics del període.
 2.5.2. Teatre i llengua. L’aparició d’un nou teatre en català.
 2.5.3. Gèneres. Dels cims de la tragèdia i l’òpera als espectacles de fira.
 2.5.4. El teatre breu. El paper específic del sainet.
 2.5.5. Autors i principals obres.

2.6. La posada en escena
 2.6.1. Teatre i arts plàstiques.
 2.6.2. Noves tecnologies i posada en escena (il·luminació, alteracions del model de caixa italiana, efectes especials, etc.).
 2.6.3. Direcció i coordinació. Els primers actors com a directors d’escena.

2.7. La recepció
 2.7.1. La recepció especialitzada: la crítica i els seus mitjans de difusió.
 2.7.2. La recepció especialitzada: el teatre fet de cultura (el teatre en l’erudició i en l’ensenyament).
 2.7.3. El públic com a factor d’èxit o fracàs. L’assistència com a element essencial.


3. CAP AL TRIOMF DE L’ESPECTACLE ROMÀNTIC (1833-1874  aprox.) (Joan Mas)

3.1. El marc històric general. De la revolució liberal al triomf del moderantisme

3.2. Contextualització historicocultural i política de l’espectacle del període
 3.2.1. Les funcions atribuïdes al teatre en l’època. Els espectacles com a forma privilegiada d’entreteniment de la societat del període.
 3.2.2. La seua plasmació en el cos legislatiu i normatiu. Les primeres lleis i reglaments de l’època burgesa.
 3.2.3. Legislació versus costums. Els debats teatrals a la societat de l’època.
 3.2.4. La cartellera teatral.

3.3. Organització del món espectacular
 
3.3.1. Les transformacions (legals, arquitectòniques, econòmiques…) dels espais de representació en totes les seues variants. Multiplicació dels locals teatrals, estratificació social, dependència de les transformacions urbanes i variants del model de caixa italiana.
 3.3.2. El debat i el contrast entre l’àmbit privat/afeccionat i el professional.
 3.3.3. Les companyies com a nucli d’articulació de la vida teatral del període. De les companyies estables als elencs en gira.
 3.3.4. La nòmina teatral en totes les seues categories. L’actor (actriu) rei. Les escoles interpretatives.
 3.3.5. Estructures organitzatives tradicionals, que perviuen d’altres èpoques (teatre tradicional, religiós o no; teatre escolar, etc.).
 3.3.6. Estructures teatrals alternatives que comencen a individualitzar-se en el XIX (el teatre al camp i entre els obrers, el teatre de fira… etc.).

3.4. Formes espectaculars de l’època
 3.4.1. Teatre i altres formes espectaculars (festes tradicionals i populars, els bous, els esports, etc).
 3.4.2. Teatre musical i música teatral. L’òpera romàntica, gènere rei. La sarsuela, un gènere en expansió.
 3.4.3. La dansa. Dels ballets francesos als balls espanyols.

3.5. La escriptura dramàtica
 3.5.1. Teatre i literatura. El teatre, més que mai fet literari.
 3.5.2. Teatre i llengua. La consolidació de l’escriptura dramàtica en català.
 3.5.3. Gèneres. Els tòpics romàntics i els tòpics realistes.
 3.5.4. Autors i principals obres.
 3.5.5. Traduccions i adaptacions.

3.6. La posada en escena
 3.6.1. Teatre i arts plàstiques. Els espectacles, motius costumistes d’aquestes arts. Importància dels testimoniatges de les arts plàstiques.
 3.6.2. Escenografies i escenògrafs. L’època dels pintors decoradors.
 3.6.3. Noves tecnologies i posada en escena (il·luminació, alteracions del model de caixa italiana, efectes especials, etc.). Dels grans espectacles al realisme molt més matisat.
 3.6.4. Direcció i coordinació. Els primers directors d’escena.

3.7. La recepció
 3.7.1. La recepció especialitzada: la crítica durant el període i els seus mitjans.
 3.7.2. La recepció especialitzada: el teatre fet de cultura (el teatre en l’erudició i en l’ensenyament).
 3.7.3. El públic com a factor d’èxit o fracàs. L’assistència com a element essencial.


4. LES NOVES FORMES ESPECTACULARS DE L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ (1874-1892 aprox) (Josep Lluís Sirera)

4.1. El marc històric general. Revolució i Restauració a l’Estat espanyol. El cas de la Catalunya Nord

4.2. Contextualització historicocultural i política de l’espectacle del període
 4.2.1. Les funcions atribuïdes al teatre en l’època. Teatre i Renaixença.
 4.2.2. La seua plasmació en el cos legislatiu i normatiu.
 4.2.3. Els locals teatrals com a punta de llança de l’expansió urbanística.
 4.2.4. Legislació i costums. Els debats teatrals a la societat de l’època. La qüestió naturalista.

4.3. Organització del món espectacular
 4.3.1. Les transformacions (legals, arquitectòniques, econòmiques… dels espais de representació) en totes les seues variants. El qüestionament del model teatral comercial i del teatres de caixa italiana.
 4.3.2. El debat i el contrast entre l’àmbit privat/afeccionat i el professional. Primers passos del teatre d’art i del concepte del teatre com a servei públic.
 4.3.3. Les companyies com a nucli d’articulació de la vida teatral del període. Les seues transformacions.
 4.3.4. La nòmina teatral en totes les seues categories. L’època dels grans actors i actrius.
 4.3.5. Estructures organitzatives tradicionals, que perviuen d’altres èpoques (teatre tradicional, religiós o no; teatre escolar, etc.).
 4.3.6. Estructures teatrals alternatives (el teatre proletari, el teatre de fira, les varietats i el gènere ínfim).
 4.3.7. Un teatre obert a l’exterior. Les relacions entre els espectacles dels Països Catalans i els de la resta del món.

4.4. Formes espectaculars de l’època
 4.4.1. Teatre i altres formes espectaculars. L’esplendor del circ. Varietats i cabaret. El cafè-concert.
 4.4.2. Teatre musical i música teatral. De la sarsuela als primers passos de les revistes. L’òpera còmica i l’opereta a Perpinyà.
 4.4.3. La dansa. Ballets, bailes i balls. L’entrellissada a Catalunya Nord.

4.5. La escriptura dramàtica
 4.5.1. Teatre i literatura. Nous corrents estètics: d’un naturalisme parcial a la crisi de l’escriptura naturalista.
 4.5.2. Teatre i llengua. La consolidació del català com a llengua teatral.
 4.5.3. Gèneres. Del realisme al naturalisme i la seua crisi.
 4.5.4. Autors i principals obres.

4.6. La posada en escena
 4.6.1. Teatre i arts plàstiques. Els pintors, il·lustradors i escultors enfront del fet teatral.
 4.6.2. Escenografies i escenògrafs. Del pintor decorador a l’escenògraf en sentit ple.
 4.6.3. Noves tecnologies i posada en escena (il•luminació, alteracions del model de caixa italiana, efectes especials, etc.). La crisi de les posades en escena realistes.
 4.6.4. Direcció i coordinació. Els directors d’escena i la seua importància.

4.7. La recepció
 
4.7.1. La recepció especialitzada: la crítica i els seus mitjans de difusió.
 4.7.2. La recepció especialitzada: el teatre fet de cultura (el teatre en l’erudició i en l’ensenyament). Universitat i teatre.
 4.7.3. El públic com a factor d’èxit o fracàs. L’assistència com a element essencial.