Institut del Teatre

PRAEC

Sumari 2
Història

HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES CATALANES

Volum II: "Del naixement del teatre modern als inicis del romanticisme"

Coordinadors: Albert Rossich (UDG) i Gabriel Sansano (UA)

 

0. INTRODUCCIÓ

El teatre català a l’edat moderna: problemes metodològics i de periodització.


1. EL REDESCOBRIMENT DEL TEATRE I LA CONSOLIDACIÓ DELS TEATRES PÚBLICS (c. 1500- c. 1600)

1.1. El teatre a l’època del Renaixement. Nou públic, nous temes, nous gèneres. Plurilingüisme literari i teatre en castellà. La impremta.

1.2. Església i teatre: de la promoció del teatre religiós a les prohibicions de representacions dins el temple. El teatre després de Trento: Joan Timoneda.

1.3. El teatre profà
 1.3.1. El teatre cortesà: de les manifestacions públiques al fast privat. El teatre valencià en llengua castellana
 1.3.2. El teatre universitari. Teatre llatí clàssic i teatre humanístic.
 1.3.3. El teatre popular. Entremesos i farses.

1.4. Les vies de la professionalització
 1.4.1. Les festivitats populars i gremials. Gènesi i evolució. Manifestacions parateatrals i espectaculars populars:
 1.4.2. L’arribada de companyies italianes i castellanes. Cap a la consolidació d’estructures professionals.

1.5. Les pràctiques escèniques del renaixement
 1.5.1. Els espais de la representació. Dels hostals i els patis a la casa de comèdies.
 1.5.2. El naixement d'un concepte literari del text dramàtic. Formes i textos.
 1.5.3. Autors i obres coneguts vs títols conservats. La transmissió i recepció teatrals.


2. DE LA CONSOLIDACIÓ DELS TEATRES PÚBLICS A LA CRISI DEL TEATRE BARROC (c. 1600- c. 1720)

2.1. La teatralitat barroca. L’entronització dels models teatrals castellans i en castellà. La transmissió teatral. Alguns exemples.
 2.1.1. La reflexió teòrica i els tractadistes de la comèdia castellana. Els gèneres dramàtics. La paròdia i les seves implicacions.
 2.1.2. Les controvèrsies sobre la licitud del teatre i el desenvolupament de la legislació teatral. L’actuació dels bisbes.
 2.1.3. Teatre i Contrareforma religiosa. La supervivència del teatre religiós. Les comèdies de sants.

2.2. Cap a la consolidació d'un teatre professional
 2.2.1. Dos models arquitectònics contraposats: corral i colisseu. La casa de comèdies com a solució autòctona. Els espais teatrals.
 2.2.2. L'organització d'un teatre plenament professionalitzat. Privilegiats i marginats en la professió teatral.
 2.2.3. La consolidació del públic. La consolidació de públics diferenciats i l'estratificació interna d'aquests.
 2.2.4. Les dicotomies essencials del fet teatral a l'època i la seva presència dins el teatre català: urbà vs rural; professional vs amateur; català vs castellà, formals vs informals.

2.3. L'espectacle barroc
 2.3.1. Vies de transmissió del teatre: teatre llegit i teatre representat.
 2.3.2. El triomf de la comèdia barroca. Les escoles locals i la influència castellana. La comèdia burlesca. El context valencià.
 2.3.3. Les propostes d'un teatre barroc en català. L’obra de Francesc Fontanella.
 2.3.4. Els espais del teatre català. Les peces breus còmiques i ballades. Lloes, entremesos, balls, moixigangues, etc.
 2.3.5. El teatre religiós; pervivència de formes teatrals tradicionals.
 2.3.6. Teatre i festa al barroc. Els fastos urbans: entrades i festes reials. La festa nobiliària. Les festes religioses. Les festes urbanes i gremials.


3. CAP A UNES NOVES PRÀCTIQUES TEATRALS (c. 1760-1808)

3.1. Barroc tardà, il·luminisme i neoclassicisme
 3.1.1.
El tradicionalisme i la defensa del teatre barroc. El rebrot del debat sobre la licitud de les comèdies. L’actitud dels bisbes.
 3.1.2. La comèdia post-barroca. La tragèdia i la pugna entre els models castellans, francesos i italians. Els nous rumbs de la comèdia: de la peça sentimental a la de costums. Cap a la renovació teatral: la influència del sainete castellà. Els nous gustos del públic.
 3.1.3. Gènesi i expansió de la doctrina neoclàssica. La crítica teatral. L'ideal neoclàssic de teatre al servei de la burgesia en expansió. La legislació teatral com a manifestació d'aquesta vinculació.
 3.1.4. Implicacions sociològiques de l'enfrontament entre tradicionalisme i renovació teatral. El teatre dins la societat divuitesca: model de diversió i eina didàctica.
 3.1.5. El teatre en altres llengües. Teatre formal vs teatre informal. El teatre burlesc.

3.2. L’espectacle.
 3.2.1. Pervivència dels models espacials barrocs. Introducció i expansió del model de caixa italiana.
 3.2.2. La implantació d'un nou model professional de companyia.
 3.2.3. La cartellera teatral. Els gustos.

3.3. La renovació teatral i la tradició popular. La proliferació de nous espais informals
 3.3.1. El teatre religiós en la cruïlla entre el barroc i la renovació teatral del període.
 3.3.2. L'especificitat de la Catalunya Nord. La influència del classicisme francès.
 3.3.3. Alguns autors dramàtics. Joan Ramis.
 3.3.4. Les formes de teatre breu. El sainet com a teatre satíric i de costums: entremés vs sainet. Alguns poetes dramàtics: traduccions, adaptacions i reescriptures populars.
 3.3.5. Altres formes (teatrals i parateatrals) tradicionals i populars. Els Carnestoltes. Espectacles i esports diversos. El teatre de titelles.
 3.3.6. Els balls parlats. Gènesi, classificació i temes. Espectacles i formes de diversió populars.
 3.3.7. El desenvolupament del teatre musical: de la sarsuela i el teatre musical barroc a l'expansió de l'òpera. La tonadilla escènica. La dansa com a espectacle teatral.